Vaig dir al pagès: Parla’m de Déu! I el pagès m’ensenyà a llaurar.
Vaig dir a l’obrer: Parla’m de Déu! I ell em va dir: Treballa i el trobaràs.
Vaig dir al pobre: Parla’m de Déu! I em donà un tros de pa que es duia a la boca.
Vaig dir a l’enemic: Parla’m de Déu! I l’enemic em va donar la mà.
Vaig dir a un nen: Parla’m de Déu! I el nen em somrigué.
Vaig dir a un soldat: Parla’m de Déu! I el soldat va deixar les armes.
Vaig dir a la gent: Parla’m de Déu! I la gent m’estimà.
Vaig dir a la mà: Parla’m de Déu! I la mà esdevingué servei.
Vaig dir al dolor: Parla’m de Déu! I el dolor es féu agraïment.
Vaig dir-te: Parla’m de Déu! I tu ja saps prou què em vas dir.
Vaig dir a la Bíblia: Parla’m de Déu! I la Bíblia s’ofegà de tant parlar-ne.
Vaig dir a Jesús: Parla’m de Déu! I Jesús resà el Parenostre.
Vaig dir a Déu: Parla’m de Déu! I Déu em va dir: Et parlaré de tu.
Miquel Estradé