Veritat i democràcia 132. L’ús de les plataformes digitals i els sistemes d’IA accelera els
canvis profunds en la comunicació pública i política. Eines que podrien afavorir el debat i la
participació sovint s’utilitzen per construir narratives esbiaixades i difuminar els límits entre allò
veritable i allò fals, barrejant dades i opinions. La desinformació no sorgeix amb la IA, però
avui hi troba un potent multiplicador. La possibilitat de manipular continguts, imatges i vídeos
exposa els ciutadans a perspectives parcials o enganyoses. El problema afecta la dimensió
cultural i moral, ja que la qualitat de la comunicació pública depèn directament de la confiança
social i en repercuteix. Una informació veraç, de fet, no sorgeix d’un control centralitzat o
automatitzat. En el discurs públic, la veritat dels fets té una dimensió racional, ja que requereix
verificació, contrast de fonts i responsabilitat argumentativa; però encara més és relacional: es
construeix a través de vincles de confiança i pràctiques compartides, en un diàleg honest amb
els altres i amb el món. Només la recerca compartida de la veritat dels fets, assumida com a
bé comú, pot assentar les bases d’una comunicació justa.
(De Magnifica humanitas de Lleó XIV).
