Al Càntic de les criatures de Sant Francesc l’última germana: la mort
Avui, en les nostres societats occidentals, la mort –igual que la vellesa, la malaltia o el dolorha estat desplaçada i confinada als hospitals, estadístiques, paraules suavitzades que
n’atenuen la veritat. Se celebra la joventut, el rendiment, l’acumulació, i queda amagat el que
ens iguala a tots: la fragilitat, el límit, la caducitat de la vida. Però aquesta ocultació no elimina
l’experiència del final, només ens priva de l’oportunitat de viure amb fondària, de reconèixer
que cada instant, cada presència, cada trobada és un regal pur i gratuït, un pardal posat en
una branca que demà no hi serà.
L’última germana del Càntic és la mort. Sabem que Francesc va afegir aquesta estrofa pocs
dies abans de morir. Amb la mateixa naturalitat amb què ho fan el sol i l’aigua, la mort viu en
el poema.
Víctor Herrero. Quadern 245 de Cristianisme i Justícia.
