Aquells primers deixebles de Jesús, després de la commoció de la seva mort, i després de la commoció encara més gran de l’experiència de la seva resurrecció, què devien fer? Si hi pensem, segur que ens agradaria tenir algun escrit on se’ns expliqués els seus passos, les seves converses, les seves trobades… Com devien anar paint tot el que els havia passat, i com van anar buscant alguna forma d’organitzar-se i de posar en pràctica les dues coses que sembla que van tenir clares de seguida: que havien de reunir-se com a grup per recordar i entendre tot el que havien viscut, i que havien de fer conèixer a l’altra gent el que per a ells significava aquella vivència potentíssima que els havia canviat la vida. Jo a vegades, pensant en aquest tema, intento imaginar-me els deixebles i les deixebles, parlant entre ells i mirant d’aclarir-se una mica, que Déu n’hi do el que els devia costar. Me’ls imagino amb la seva manera de vestir, i la seva manera de viure, tan diferent de nosaltres. I m’imagino Pere mirant d’encarrilar tot allò… Pasqua , anar a les fonts. J.Ll.
