En la mort de Pere Lluís Font
Hi ha dies que cauen els pilars que basteixen una estructura i, de cop, et preguntes com és que encara se sustenta. Aquesta és la sensació que vaig tenir ahir, al vespre, ja de nit, quan vaig conèixer la mort de Pere Lluís Font. Una d’aquelles morts que, potser per estadística podries preveure més propera que futura, però per la qual mai s’està preparat.
Amb Pere Lluís Font no només marxa un acadèmic, un savi, sinó una manera d’entendre, compartir, respectar i escrutar el món i el país. Una forma de viure coherent, magnànima, amb a grandesa d’esperit d’aquelles persones que dediquen la seva vida no pas a encimbellar-se en una altíssima torre d’ivori acadèmica —tot i que, l’acadèmia, a Catalunya, en part no s’entendria sense la seva petja— sinó en el fet de construir un projecte intel·lectual per una col·lectivitat viva i humana. (…) Pau Maria Duran“ PLLUÍS
