Qui trobava Jesús al llarg dels carrers de Palestina, feia experiència de la seva humanitat, dels seus ulls, de les seves mans, del so de la seva veu. El qui decidia seguir-lo ho feia atret per l’experiència de la seva mirada acollidora, del tacte de les seves mans que beneïen, de les seves paraules d’alliberament i de guarició. Al mateix temps, però, seguint aquell Home, els deixebles es van obrir a la trobada amb Déu. La carn de Crist, de fet, el seu rostre, els seus gestos i les seves paraules manifesten de manera visible el Déu invisible.
A la llum de la realitat de Jesús, podem tornar a l’Església: quan la mirem de prop, descobrim una dimensió humana feta de persones concretes, que a vegades manifesten la bellesa de l’Evangeli i altres vegades lluiten i cometen errors com tothom. Tanmateix, precisament a través dels seus membres i dels seus aspectes limitats terrenals, es manifesta la presència de Crist, la seva acció i salvació.
Papa Lleó XIV. Catequesi de dijous passat
