L’educació ecològica comença amb la capacitat de meravellar-nos davant la bellesa i la diversitat de la vida. La contemplació no és una pèrdua de temps, sinó el fonament d’una relació autèntica amb la creació. Quan contemplem amb atenció, generem respecte; quan reconeixem el regal rebut, neix la responsabilitat. Aquesta mirada contemplativa ens allibera de la pressa consumista i ens connecta amb el que realment importa: la vida en totes les seves formes, la comunitat de criatures que comparteixen amb nosaltres la casa comuna. «Déu veié que tot el que havia fet era molt bo» (Gn 1,31) Pregària: Gràcies, Senyor, per la bellesa i la diversitat de la creació. Obre els nostres cors a la meravella. D’Ecoparròquies
