VENIU, ESPERIT SANT
A la Bíblia se’ns parla de l’Esperit Sant utilitzant símbols: vent, foc, alè, colom.
El vent no el veiem, però veiem el que fa. De la mateixa manera no veiem l’Esperit, però veiem el que fa en el cor dels homes. En hebreu, alè i esperit són la mateixa paraula. El vent, l’alè més que símbols són noms donats a l’Esperit Sant. L’alè diví significa la força vital i creativa que prové de Déu.
El simbolisme del foc és present a tota la Bíblia. En el Nou Testament, el foc que escalfa, reafirma i produeix la novetat, indica la força comunicada per l’Esperit Sant.
Després de la Resurrecció, aquesta força promesa per Jesús es dóna plenament als apòstols en la Pentecosta en forma de llengües de foc que simbolitzen l’acció de l’Esperit Sant.
En el Baptisme de Jesús en el Jordà, l’Esperit Sant baixa damunt d’Ell en la forma d’un colom.
Finalment l’oli de la unció que rebem en els sagraments del baptisme, la confirmació i la unció dels malalts penetra en el nostre cos i és signe de l’Esperit Sant que impregna el nostre ésser permanentment.
De Vida Creixent
