Quan el lector o lectora acaba de llegir el text de les lectures diu: “Paraula de Déu”. És una expressió aclamativa que convida a la resposta del poble: “Us lloem, Senyor”. Convé que es digui mirant la gent i havent fet una breu pausa després d’acabar la lectura. I mai el lector o lectora l’hauria de pronunciar amb l’És al davant com si fos una forma explicativa. En alguns llocs, doncs, es canvia per: “És Paraula de Déu” i a vegades sembla que es digui com una pregunta. No, no es tracta ni d’una pregunta ni d’una explicació, sinó d’una aclamació. Per això, per ressaltar aquest sentit aclamatori a vegades, sobretot en festes solemnes, es canta.
Fem-ho bé doncs, diguem simplement: “Paraula de Déu”.