El Papa als joves de Xile
Sigueu els protagonistes del Xile que els vostres cors somien. I jo sé que el cor dels joves xilens somia, i somia en gran, no només quan estan una mica alterats, no, sempre somien en gran, perquè d’aquestes terres han nascut experiències que s’han anat expandint i multiplicant al llarg de diversos països del nostre continent. I qui les van impulsar? Joves com vosaltres que es van animar a viure l’aventura de la fe. Perquè la fe provoca en els joves sentiments d’aventura que convida a transitar per paisatges increïbles, paisatges gens fàcils, gens tranquils…
Vosaltres sou inquiets, cercadors, idealistes. Sabeu qui té problemes? El problema el tenim els grans que quan escoltem aquests ideals, aquestes inquietuds dels joves, amb cara de saberuts diem: “Pensa així perquè és jove, ja madurarà, -o pitjor-. ja s’anirà corrompent”. I això és veritat, darrere del “ja madurarà” contra les il•lusions i els somnis s’amaga el tàcit “ja s’anirà corrompent”. Compte amb això! Madurar és créixer i fer créixer els somnis i fer créixer les il•lusions, no abaixar la guàrdia i deixar-se comprar per quatre duros, això no és madurar. Així que quan els grans pensem això, no els hi feu cas.
Ajudem-nos a que l’Església tingui un rostre jove. Un vegada, fa poc, em deia: “Jo no sé si parlar de la Santa Mare Església -parlava d’un lloc especial- o de la Santa Àvia Església”. No, no, l’Església ha de tenir rostre jove, i això vosaltres heu de donar-nos-ho. Però, és clar, un rostre jove és real, ple de vida, no jove per haver-se maquillat amb cremes rejovenidores. No, això no serveix. Sinó jove perquè des del seu cor es deixa interpel•lar.
No perdeu la contrasenya: «Què faria Crist en el meu lloc?»]…