Notícies Inici

Pregària per la pau
Pregària de dijous passat, des de Càritas Parroquial, a l’inici de la reunió del Consell Pastoral, pensant especialment en tots els qui fugen de les guerres, als qui moren ofegats al mar, a la tanca de Melilla o abandonats i asfixiats dins el remolc d’un camió quan buscaven una vida millor com

Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella,
que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula. (Lc 10,38).

Dues formes d’acollir Jesús, les dues importants. Dues formes d’acollir els altres. Darrera de cada una, hi ha un estil de ser, un tipus de persona,

Acabo de rebre el Butlletí núm. 139 de l’Associació Bíblica de Catalunya. Em vaga de llegir-lo i, avui que tenim espai us transcric el text de Lucía Díaz Alonso a la pàg. 58:
EVANGELI ÉS DIR AMIC
Evangeli és dir amic, és dir germà.
Evangeli és donar-te el meu temps, és donar-te la meva mà.
Evangeli

Igual que qui? Igual que aquell samarità que passant pel camí es trobà amb un home malferit i apallissat i s’hi acostà, l’atengué i s’ocupà d’ell. No va passar de llarg ni es desentengué d’aquell que podia ajudar.
I això és el que hem de fer, si volem viure en plenitud i fer nostre el manament

La humilitat, també present en la litúrgia
Com en tot i en qualsevol circumstància, també la celebració litúrgica pot caure en la temptació de l’ostentació, de la càrrega d’elements que són signe de superioritat o de domini sobre les persones, d’actuacions imperades per l’orgull o d’un llenguatge que discrimina i fins i tot fereix la sensibilitat