Llegeixo que a J.A. Goñi li agradaria que la definició de parròquia fos aquesta: “Lloc on es reuneix una comunitat cristiana viva a l’entorn d’un prevere, delegat del bisbe per guardar-la en nom seu”.
Hi estaria d’acord amb alguns matisos, però sí, del tot, en la reunió d’una comunitat cristiana VIVA. Potser avui algunes parròquies no superarien aquest ser comunitat, cristiana i viva. I la nostra?
Són avui, algunes parròquies, edificis on un sacerdot celebra l’eucaristia amb la presència de fidels que hi assisteixen com a estranys i muts espectadors? I la nostra? Són avui, algunes parròquies, espais de celebració més o menys periòdica i prou, sense que hi floreixin els diferents carismes, presents en l’església dels inicis, i en canvi, es concentrin tots en el capellà, com si fos “l’home orquestra” ? I la nostra?
Això empobreix no només el culte, sinó també la vida pastoral i els fa poc vius, atractius i evangelitzadors.
Ara que les comunitats es van aprimant potser caldria pensar en unificar o en acostar les diverses comunitats per aconseguir-ne una de més viva, més autèntica, més participativa, que s’expressés amb els diversos carismes i s’enriquís amb el millor que cada una d’elles pot aportar?
No estaria malament que el Sínode diocesà que s’està duent a terme hi pensés, ho treballés i donés resposta a aquests interrogants. No us sembla?
