L’Evangelista Lluc és el que dóna relleu a l’Ascensió del Senyor. Amb aquesta escena acaba l’Evangeli i amb la mateixa comença els Fets dels Apòstols. Per això parla de la primera part del llibre, l’Evangeli, que precedeix el llibre dels Fets. En el primer explica l’acció i les paraules de Jesús, en el segon els fets i la vida dels seguidors de Jesús, la primera església, les primeres comunitats. Units per un fet cabdal: la vinguda de l’Esperit Sant, que és el qui empeny la missió dels apòstols, qui els transforma de persones preocupades per la “reialesa d’Israel” en testimonis de Jesús Ressuscitat arreu de la terra. Els transforma d’homes decebuts i sense esperança a persones revestides d’un poder que ve de dalt que els fa descobrir de veritat el Déu de Jesucrist, Pare gloriós, i que, tot i mirant el cel, viuen i treballen de debò tocant de peus a terra, plens d’una alegria immensa.
Pujant al cel Jesús no abandona els deixebles, sinó que amb la força i el suport de l’Esperit Sant els fa testimonis seus arreu de la terra i els confia la missió de fer present el Crist en el món. Sentim-nos avui cadascun de nosaltres enviats a ser testimonis de Jesús, gràcies a l’Esperit Sant rebut.