Les petites llavors contenen el potencial que pot desenvolupar un gran arbre. Els petits gestos d’amor que passen desapercebuts moltes vegades porten vida i ajuden a créixer les persones, a retrobar la seva dignitat i sentir-se felices per dintre. És el símil de l’evangeli d’avui, el gra de mostassa, la més petita de les llavors que, un cop sembrada, creix tant que es converteix en un arbre que dóna acolliment als ocells. Jesús ho deia referint-se al Regne de Déu. Es va fent de petites coses, plantant i fent créixer petites llavors, fent gestos d’amor i de perdó que el fan gran, amb petites paraules de compromís, d’afecte i de conhort que fan feliç l’altre. Volíem significar-ho amb la petita llavor que plantàvem fa uns dies al final del curs de catequesi i que portarem ja nascuda i crescuda a la Missa Familiar de diumenge vinent. Avui ens en fem ressò tot acompanyant l’Ariadna, la Maria, en Dani, en Gerard i en Marc a la Comunió. La petita llavor de la fe que els pares van plantar en el seu cor amb el Baptisme i que avui creix una mica més participant de l’Eucaristia. Enhorabona!.
