Ara que només va a missa qui vol, i qui hi va ho fa amb ple convenciment, o almenys així ho demana l’eucaristia, és bo que ens parem un moment en la celebració: com hi som, com hi participem, com sentim present el Senyor, com l’adorem… i com tot això ho fem en família, en comunitat, no com un acte de pietat individual i personal, sinó com a celebració comunitària.
Perquè no ens passi que cantem molt i no lloem ningú, que sentim la Paraula i no l’acollim en els nostres cors, que rebem el Cos de Crist i no combreguem amb ningú, que recitem de memòria les respostes que toquen i no proclamem res, que omplim la Missa de paraules i signes nostres i ens quedi buida de la Presència del Senyor.
Per tot això ens cal ser puntuals a la celebració i no arribar un cop començada, estar pel que fem i no distreure’ns, ser conscients del que diem i copsar el que sentim, pensar cada gest i el que significa, participar amb els altres en el cant, les aclamacions i respostes, acostar-nos tant com puguem a l’altar, agrupar-nos i no deixar espais buits, deixar-nos acompanyar pel silenci i la contemplació…
Bons propòsits que, si fem nostres, ens ajudaran a gaudir de cada una de les celebracions de l’Eucaristia.