Laudato si

Publicat al Divendres, 31 de juliol de 2015

L’Encíclica pren el nom de la invocació de Sant Francesc d’Assís: «Lloat sigueu, Senyor meu», que en el Càntic de les criatures recorda que la terra, la nostra casa comuna, «també és com una germana, amb qui compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços». Nosaltres mateixos «som pols de la terra (cf. Gn 2,7). El nostre cos està constituït dels mateixos elements del planeta, el seu aire és el que ens dóna l’alè i la seva aigua ens vivifica i refà».

«Aquesta germana clama pel mal que li provoquem, a causa de l’ús d’irresponsable i de l’abús dels béns que Déu ha posat en ella». El seu crit, juntament amb el dels pobres, interpel·la la nostra consciència «a reconèixer els pecats contra la creació». El Papa ens ho recorda tot prenent les paraules del Patriarca Ecumènic Bartomeu de Constantinoble: «Que els éssers humans destrueixin la diversitat biològica […]; contribueixin al canvi climàtic […] contaminin l’aigua, el sòl, l’aire: Tot això és pecat».