Aquesta notícia ens ha fet parlar del que està passant en el món. Fa posar la pell de gallina pensar que la gent deixa pares, fills, esposa i intenta venir cap a Europa, sabent que aquí no hi ha feina i que si els agafen seran expulsats. S’han gastat tot el que tenien i, així i tot, prefereixen arriscar-se amb la possibilitat de morir.
Som joves i volem dir que no estem conformes amb el món que ens estan deixant. No pot ser que els diners moguin totes les coses, no pot ser que no existeixi ni la pietat ni la justícia. Podem aconseguir viure en pau, hi ha lloc per tothom, i encara la mare Terra dona suficients aliments per viure. No podem trobar el sistema de compartir entre tots el que tenim?
Som joves i tenim somnis, somnis per viure, treballar, estimar i seguir el camí que estem aprenent, i que Jesús ens ha deixat marcat amb el seu exemple. I quan veiem la realitat, NO ENS AGRADA.
No volem oblidar els cossos dels fèretres blancs, eren el futur de la seva terra i no podran ni somniar, ni estimar, ni veure més com n’és de bonica la terra que Déu va crear. No es just.
Des d’aquestes línies volem sentir-nos germans i dir-vos que plorem la vostra absència i demanar-vos que ens ajudeu.
Esperem i ho demanem de tot cor a Déu: Que aquests siguin els últims pelegrins de la misèria, les últimes víctimes de la injustícia (paraules dites pel P. Angel García de Mensajeros de la Paz)