La pregunta que Jesús fa a la gent a l’Evangeli ens obre la dimensió profunda de la visió: Que heu sortit a veure al desert? Jesús ajuda a la gent a anar molt més enllà del que han vist o veuen . Sí … i més. Però per copsar aquest més ens cal anar més enllà del que veiem, no quedar-nos en les aparences, sinó arribar a l’interior. Ens cal, per tant, obrir la visió.
La mirada és fonamental per celebrar la trobada amb nosaltres mateixos i amb els altres. Igualment per llançar-nos a la a l’aventura de la recerca del sentit per a la vida.
D’altra banda els ulls, la mirada, són una font inesgotable de lloança, de pregària. Descobrir les belleses ocultes, la presència amorosa de Déu en regalar-nos la creació. Donar gràcies a Déu per tot el que podem percebre amb els ulls. I aprendre a mirar els altres amb els ulls de Jesús, o veure en els ulls dels altres els ulls de Jesús. La mirada de Jesús purifica el nostre cor. La llum de la mirada de Jesús il·lumina els ulls del nostre cor i ens ensenya a veure-ho tot a la llum de la veritat i de la seva compassió per tota la humanitat.