2n diumenge: Jesús és Déu (Mt 17,1-9)
Avui som convidats a fer camí amb Jesús, a pujar dalt d’una muntanya ata i contemplar la seva cara resplendent i el seu posat lluminós. Deixar-nos captivar per la seva presència i sentir-nos bé al seu costat. En definitiva fer experiència de Jesús i escoltar-lo perquè canviï la nostra vida i ell hi tingui un lloc.
Sense voler romandre extasiats com si aquesta terra fos ja el cel. Plens del fruit d’aquesta contemplació profunda de Jesús hem de baixar a peu pla i deixar que la nostra fe bregui enmig de la vida i ens ajudi a respondre als
interrogants de l’existència. Atents a la centralitat de la Paraula, sabent que la Passió és necessària per arribar a la glòria de la Resurrecció i convençuts de viure petits tasts del misteri pasqual de Crist. Petites o grans experiències vitals que han marcat el nostre itinerari de fe, moments o situacions on el Senyor se’ns ha mostrat més clarament i hem pogut reconèixer que n’és de gran, com ho va viure Abram o els deixebles al Tabor.
Avui que contemplem Jesús Déu volem obrir la Bíblia i deixar-la oberta al peu de l’altar per agrair que a través d’ella hem descobert i conegut millor Déu, ens ha apropat i ens apropa a la paraula i el gest de Jesús i ens indica el camí a seguir si volem arribar a viure en plenitud aquesta vida que ell ens proposa.
L’Eucaristia que celebrem és un tast del Tabor: vivint-la a fons, celebrant-la festivament, sentint i agraint la presència del Senyor, podrem dir també amb Pere: Senyor, que n’estem de bé aquí! No desaprofitem doncs aquesta trobada.