3r diumenge: Jesús és Aigua (Jn 4, 5 – 42)
Avui som convidats a fer camí amb Jesús, a demanar-li que ens doni la seva aigua que sadolli la nostra set i que ens doni força per avançar amb pas ferm, no havent d’anar amunt i avall arrossegant la nostra vida carregats amb experiències que no acaben d’omplir-nos. Senyor, doneu-nos aigua d’aquesta, diem amb la samaritana.
Una aigua que és sinònim de vida i d’amor. La necessitat que tots tenim d’estimar i sentir-nos estimats, de tenir vida i sentir-nos vius, de donar vida als altres i ajudar a viure al nostre entorn. Les ganes i la necessitat que tenim de no sentir-nos sols, de trobar-nos amb algú amb qui dialoguem a fons, algú amb qui ens podem comunicar, algú que ens comprèn i es fa càrrec de la nostra situació, algú que ens obre a la gent i ens porta a comunicar-los el qui hem descobert i sentit, el qui hem trobat pel camí i com ha omplert les nostres carències. Jesús, aquest que és Vida, aquest profeta reconegut com a tal per la samaritana, el Messies esperat, el qui ens convida a adorar el Pare en esperit i en veritat, interiorment, de tot cor.
Avui la nostra ofrena doncs, és aquesta gerra d’aigua que afegim a la Bíblia i les pedres dels diumenges anteriors. L’aigua tant desitjada per tots avui, en aquest temps de secada. L’aigua que és un bé escàs i que no hem de malversar, sinó aprofitar-la al màxim i rebre-la com un do del Senyor que fa rebrollar les fonts, omple de saó els sembrats i manté verds els boscos. L’aigua, sense la qual l’home no pot viure. Jesús, el Crist, que és la nostra vida i el nostre company de camí amb qui caminem per arribar a Ell.