”On vols que anem a preparar-te el sopar perquè puguis menjar la Pasqua?” (Mc 14,12)
També avui, com llavors, hi ha un sopar que cal preparar. No es tracta només de la
litúrgia, sinó de la nostra disponibilitat a entrar en un gest que ens supera.
L’Eucaristia, la missa no es celebra només sobre l’altar, sinó també en la
quotidianitat, on és possible viure-ho com una ofrena i una acció de gràcies.
Preparar-nos per celebrar aquesta acció de gràcies no vol dir fer més, sinó deixar
espai. Vol dir treure el que és feixuc, rebaixar les nostres expectatives. Sobretot les irreals. Massa sovint confonem els preparatius amb les il·lusions. Les il·lusions ens distreuen, els preparatius ens orienten, fan possible una trobada. L’amor veritable –ens ho diu l’evangeli- es dóna fins i tot abans de ser correspost. És un do anticipat.
No es basa en el que es rep, sinó en el que es vol oferir. És el que Jesús ha viscut
amb els seus mentre ells encara no ho entenien. Ell preparava per a tots un sopar
de comunió.
Catequesi del Papa Lleó XIV a l’audiència general del passat 6 d’agost.
