L’hem celebrat com cada any. Festivament i reivindicativa, amb ganes d’avançar com a poble i tenint al davant molt camí per fer. Amb una novetat aquest any, la dels indults, però encara amb moltes situacions de patiment com la dels exiliats i represaliats del procés.
Precisament diumenge passat l’arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola en la seva carta dominical, prèvia a la Diada i titulada Escoltar-nos per caminar junts reflexionava sobre el diàleg i subratllava: ”Cal escoltar-nos els uns als altres, perquè en això consisteix el diàleg”. I afegia: “En moltes esferes de la vida, saber escoltar és un valor fonamental, és un pas previ a intervenir, a proposar, a decidir, a actuar… l’escolta respectuosa podria ser la clau per resoldre molts conflictes de la nostra vida privada, social i política”. Fins aquí el que diu l’arquebisbe de Barcelona.
Per escoltar hem de deixar parlar l’altre . Si l’altre no pot parlar no podrem escoltar el què diu. I en política, precisament, tenim una mitjà molt preuat i democràtic perquè tothom pugui parlar i dir el que pensa: les urnes, on per mitjà del vot TOTS, no només uns quants, podem fer palesa la nostra veu, postura i opció. I això tan simple, que molts considerem un dret, ajudaria, sens dubte, a expressar la voluntat de cadascú
per poder ser coneguda i escoltada.
Escoltar sí, però, a qui? Què? Només allò que volem sentir? Com? A través de quins mitjans tothom pot parlar per poder ser escoltat?
Les paraules d’Omella arriben precisament després que el papa Francesc avisés que “la unitat nacional mai s’assolirà sense la reconciliació dels pobles” i instés a Espanya a “reconciliar-se amb la seva història”, com publicàvem en el Per pensar
de l’Espurna darrera.
