L’obrar del Senyor
El llibre de la Saviesa (11,23 – 12,2) del s. I abans de Crist, fa una presentació entenedora de la manera d’obrar del Senyor, des d’una mirada antropològica: Per parlar de la grandesa de Déu es val poèticament d’imatges de coses tan insignificants com el gra que inclina la balança o l’esquitx de rosada que cau al matí: gairebé no es veuen, insignificants, però que hi són, encara que les percebem amb dificultat i ens cal fixar-nos-hi per adonar-nos-en. Imatges que refereix al món sencer, comparat amb la grandesa del Senyor, que ens passa sovint desapercebuda.
I tot seguit parla de la compassió i de l’amor del Senyor. També universals i immensos: us apiadeu de tothom, diu; estimeu tot allò que existeix, no abomineu res del que heu creat , tot ho heu fet estimant-ho. És una descripció de la mirada del Senyor envers les persones, la creació, tot el que existeix, embolcallat per l’amor de Déu, que estima l’existència, la vida, i que ens dóna a tots el seu alè immortal
