Amb motiu dels 150 anys de l’Acció Catòlica Italiana hi ha hagut dos grans esdeveniments a Roma del 27 d’abril al 1 de maig. El primer l’Assemblea Mundial del Fòrum Internacional de l’Acció Catòlica (FIAC) i el segon diumenge la gran trobada a la plaça de Sant Pere per celebrar els 150 anys de l’Acció Catòlica Italiana. Mai, diuen els qui coneixen el papa Francesc, l’havien vist tant convençut i engrescat tot valorant i rellançant aquesta xarxa diocesana del laics que vol ser l’Acció Catòlica.
Pot haver-hi qui equipari l’expressió Acció Catòlica amb l’església del nacionalcatolicisme ja que al nostre país va tenir un gran relleu en aquells anys, però lluny d’això l’Acció Catòlica és una associació, una xarxa, del laïcat de les diòcesis i parròquies en clau d’una Església “en sortida”. Amb el to directe habitual el Papa va afirmar que no s’ha de clericalitzar el laïcat, que té com a eix propi la presència en l’Església i en el món. Per això l’Acció Catòlica no es fonamenta en un carisma concret -com altres realitats associades o moviments- sinó en la missió que parteix de l’Església diocesana i molt habitualment en les parròquies. Va subratllar la importància d’anar vers les “perifèries” socials, materials i també espirituals. I va posar de relleu la necessitat d’estar presents en la política, tot precisant que es tracta de la política en majúscula, i no d’un o altre partit. El carisma de l’Acció Catòlica és el carisma de la mateixa Església encarnada entranyablement en l’avui i en l’aquí de cada Església diocesana que destria en contemplació i mirada atenta la vida del seu poble, i cerca camins renovats d’evangelització i de missió des de les diferents realitats parroquials.
Ja veieu si n´és d’important i necessària avui. I sobretot que els bisbes l’impulsin.