Jo, pecador, em confesso:
de somiar amb una Església, vestida tan sols d’Evangeli i sandàlies.
De creure en l’Església, malgrat l’Església, algunes vegades.
De creure en el Regne sempre,
caminant en Església.
Jo em confesso:
d’obrir cada matí la finestra del meu Temps,
de parlar com un germà a un altre germà,
de no perdre la son, ni el cant, ni la rialla.
De conrear flors d’esperança,
de conrear la flor de l’Esperança
entre les nafres del Ressuscitat.
Pregària de Pere Casaldàliga adient per a la Quaresma. (Web de la Parròquia)
