El cartell de l’Advent evoca als cinc sentits, tema que abordem aquestes setmanes. Tot, d’aquí molt poc, ho percebrem sota l’aire dolç del Nadal: la nit d’hivern amb la constel·lació d’Orió i l’estrella Sírius, el paisatge urbà, l’avet, els llums dels carrers i els objectes “humanitzats”. Tots ells ja tenen sempre una presència implícita i un origen material comú, universal i també unes funcions. Ho experimentem de manera tendenciosa. Perquè tot té una bellesa essencial, però podem extralimitar-nos, infravalorar-ho o obviar-ho.
Entendre el món passa per calibrar bé com toquem, escoltem, olorem, provem o mirem allò palpable i fins i tot allò que ens resta invisible. En funció d’això, del nostre raonament, els sentiments i també el conglomerat de tot plegat (l’educació, els valors, etc), reaccionarem i retornarem el nostre fruit.
Pels cristians, totes aquestes eines es revesteixen del sentit moral profund dels Evangelis, unit a la voluntat silenciosa de Déu, que conviden a formar una confiança immutable d’atenció conscient, sensible i sensata per percebre i atendre el nostre entorn, del qual en som corresponsables.