Em fan pensar aquestes paraules del Bisbe electe de Girona, fins ara abat de Poblet, Octavi Vilà. I les crec realistes davant al situació que vivim a casa nostra i una mica arreu: la manca de vocacions al sacerdoci i a la vida religiosa, la celebració del Dia del Seminari que s’escau avui, quan els nostres seminaris son buits, l’opció del nostre bisbat, per exemple, d’anar a buscar a l’Àfrica o Amèrica capellans per a les nostres parròquies i la gran riquesa i aportació de molts laics que col·laboren i es fan responsables de diferents tasques i serveis a les nostres parròquies. Tasques no només de tipus administratiu, sinó també celebratiu i pastoral en molts bisbats.
S’està passant d’un capellà a cada parròquia a un sistema de comunitats cristianes amb preveres, i hi hauríem d’anar creixent, cuidant la formació d’aquestes comunitats , és clar, i donant responsabilitats i no només encarregant-los feines subsidiàries. Aquests dies, amb l’absència del rector a les tasques parroquials per motius de salut, això ha quedat palès a la nostra parròquia i hem d’agrair la responsabilitat i entrega de tots els qui han col·laborat perquè tot anés bé i no es notés aquesta absència, gràcies també a l’arxiprest i als mossens que han presidit les celebracions. Això mereix una valoració per veure com aquesta experiència viscuda aquest temps ens ha ajudat a avançar com a comunitat responsable i activa i en
quines coses podem millorar. Ho farem un cop haguem trobat la data, però ja des d’ara sentiu-vos-hi convidats tots, els que hi heu tingut un paper més actiu i els que ho heu viscut més com a receptors.
