La setmana passada tots celebraven la festa de Tot Sants i segurament no va faltar a cap casa els dolços tradicionals, castanyes, moniatos i panellets.
Des de petits recordem aquesta diada com el moment en que infants, joves i avis ens trobàvem a vegades, al voltant d’un gran foc, mentrestant s’anaven fent els moniatos, i les castanyes se sentien petar. Els avis tenien sempre una història que explicar de quan eren nens o bé del que era costum fer en el poble. Tots escoltàvem amb atenció. Ara que som més grans, potser no és tant fàcil trobar-nos, perquè la societat ha fet canviar els nostres costums.
Per això el Grup ha cregut que seria bo i just recordar els nostres avis , els que els tenim a casa i aquells que els tenim a la memòria i en el nostre cor.
Pensem que a ells devem que puguem recordar i reviure les nostres tradicions, les petites històries del poble, que quan les sentíem ens assemblaven contes, i algunes pregàries de la nit.
Gràcies avis per la vostra paciència, generositat i amor.
Al llegir l’evangeli, quan Jesús ens presenta la pobre vídua que dóna tot el que té , ens hem recordat de vosaltres. Sí, ens vareu donar tot i encara els que esteu entre nosaltres ho continueu donant tot. Gràcies.
Grup Baobab