L’amistat de Déu amb Abraham li porta dificultats, com també en portà a Noè. Però els assegura l’Aliança i les benediccions del Senyor. Per més confiança que tinguem en el Senyor, la fe no ens exonera de sacrificis. Sabem que és més gran la recompensa.
Com Pere, Jaume i Joan hem de mirar Jesús amb ulls nous: el veuen envoltat de glòria , transparent i lluminós. És com un tast de la Pasqua. No podem mirar Jesús sempre de la mateixa manera, amb clixés ja assumits, cal que el descobrim resplendent i ple de vida perquè il•lumini la realitat i el nostre entorn humà.
No ens quedem en la contemplació que no pot faltar en la nostra vida creient. La contemplació ens ha d’empènyer a l’acció. Encara que ens hi trobem bé, la vida no s’atura dalt la muntanya. Cal baixar i afrontar les dificultats, guardar el silenci i comunicar esperança.
L’Eucaristia és un moment de transfiguració que ens ajuda a caminar als costat dels altres, essent testimonis de vida i d’esperança en el dia a dia.