Estem a punt d’entrar a l’estiu oficial, però ja fa dies que la calor s’ha fet companya dels nostres dies i les nostres nits. Gaudim dels dies més llargs de l’any, de la claror diàfana dels sol i el blau lluent del cel, enterbolit, a voltes, per alguna nuvolada que s’hi fa present. Tenim un esplet de flors per tot arreu i la verdor dels boscos i camps ens fan olorar la vida de la natura. Hi ha múltiples raons per gaudir d’aquesta època de l’any que esperem des de fa mesos. I val la pena que ho fem, sobretot després de viure el darrer estiu i, també l’hivern, .amb restriccions i certes precaucions, algunes de les quals encara es mantenen i hem de tenir en compte.
Gaudim, doncs, de l’estiu i aprofitem-lo per descansar, per relaxar-nos, per pensar en els altres i per cuidar no només el nostre físic, sinó també l’esperit i la ment. Ho necessitem. Que aquest temps ens faciliti la reflexió, la pregària, la contemplació de l’entorn i la interiorització del que vivim. I que el nostre “recuperat” benestar no ens porti a oblidar-nos dels qui encara no el tenen tan a prop.