Avui ens fixem en la paternitat de Josep que, com diu Sant Pau VI, es va manifestar concretament en haver fet de la seva vida un servei, un sacrifici al misteri de l’Encarnació i a la missió redemptora que li està unida; en haver utilitzat l’autoritat legal que li corresponia, per fer-ne un do total de si mateix, del seu cor, de tota capacitat en l’amor posat al servei del Messies nascut a casa seva.
Com ell, quanta gent cada dia demostra paciència i infon esperança, cuidant-se de sembrar corresponsabilitat. Quants pares i mares, avis i àvies, docents mostren als nostres nens i nenes, amb gestos petits i quotidians, com enfrontar i transitar una crisi readaptant rutines, aixecant mirades i impulsant l’oració. Quantes persones resen, ofereixen i intercedeixen pel bé de tots.
Sant Josep és un pare estimat i que estima, pare en la tendresa, pare en l’obediència, pare en l’acollida, pare del coratge creatiu, pare treballador, pare en l’ombra.
Ningú no neix pare, sinó que se’n fa. I no se’n fa només per portar un fill al món, sinó per fer-se càrrec d’ell responsablement. En la societat del nostre temps, hi ha infants que semblen no tenir pare. Ser pare significa introduir l’infant en l’experiència de la vida, en la realitat, No retenir-lo, sinó fer-lo capaç d’escollir, de ser lliure, de sortir. Un pare gaudeix quan veu que el fill ha aconseguit ser autònom i camina sol per les senderes de la vida, quan es posa en la situació de Josep, que sempre va saber que el Nen havia estat confiat a la seva cura.
Bon Nadal a tothom!
Tinguem en compte…