La festa, la celebració i la diversió formen part de la persona; necessitem la celebració i busquem motius de festa en la història, els costums, les tradicions o les creences.
A vegades les festes i la diversió tenen una forta relació amb la cultura religiosa i a vegades la contesten, però deu ser bo que l’expressió lúdica i festiva no fereixi la sensibilitat creient de ningú ni es converteixi en una burla dels valors que, com la fe, són fonamentals per a determinades persones. Ens costa entendre que quelcom que per a mi és marginal i sense sentit, per a un altre pugui ser fonamental i doni sentit a la seva vida.
Les actituds d’intransigència religiosa viscudes en altres temps avui, sortosament, han estat substituïdes per la tolerància, la comprensió i el respecte a maneres de pensar i raons de creure diferents. I això també ha d’ajudar a fer que les expressions o les representacions plàstiques o d’altra mena no trepitgin ni ridiculitzin les conviccions creients i religioses que els altres puguin viure. Gaudim doncs de les festes, amb tot allò de positiu que ens porten: la creativitat, l’expressió personal i col·lectiva, el sentit de poble i la comprensió pels valors meus i dels altres.