Estimo la vida perquè és i proclamo que és el més gran do que Déu m’ha donat, perquè va ser la meva possessió primera i serà l’ultima que em serà treta. Tenint-la en el meu haver he aconseguit infinites experiències, i m’he adonat que el valor més petit sobrepassa al valor de tot l’or del món.
Estimo la vida, ¡la gaudeixo! …
Estimo la vida perquè se que un dia s’apagarà el sol dels meus matins i aleshores sabré perquè servia estimar la vida així, amb tantes ganes. Gràcies, Senyor, per la vida que m’has donat.
Fragment de la pregària feta a Santa Maria de Mataró, dijous passat.