St Agustí i la seva mare Sta Mònica, escoltant un sermó de Sant Ambròs a Milà. Taula del retaule de St Agustí, s. XV, de Jaume Huguet, al MNAC
És clar que quan parlem de la unitat i la importància de les parts de la missa no ens referim a la salutació inicial o la rúbrica del lavabo, si es fa; sinó que ens referim a les dues parts principals : La taula de la Paraula i la del Cos de Crist. I per remarcar-ho, fixeu-vos què diu Sant Agustí: “Tota la sol•licitud que observem quan ens administren el Cos de Crist, perquè cap partícula caigui en terra de les nostres mans, aquesta mateixa cura hem de posar perquè la Paraula de Déu que ens prediquen, parlant o pensant en les nostres coses, no s’esvaeixi del nostre cor. No tindrà menys pecat el qui escolta negligentment la paraula de Déu , que aquell que per negligència deixa caure en terra el cos de Crist”
I Sant Jeroni amb la mateixa convicció ens diu: “Jo considero l’Evangeli com el Cos de Jesús. Quan ell diu “qui menja la meva carn i beu la meva sang”, aquestes són paraules que es poden entendre de l’Eucaristia, però també, certament, les Escriptures són veritable cos i sang de Crist”. Certament les Escriptures santes són el sagrament de la Paraula viva, del Déu viu”.