Potser se’n parla més que fer-lo realitat. Què és el Jubileu? Guanyar el Jubileu? El Jubileu no es guanya, es viu. És el canvi de llenguatge que ha fet el Papa Francesc en la convocatòria del Jubileu de la Misericòrdia que es celebra aquest any. Ja no hem de parlar d’indulgències sinó d’Indulgència, que no es compra ni es ven. Molts recordem allò de comprar la butlla per Quaresma que un cop pagada t’alliberava de fer abstinència. Avui, això, ningú ho entendria! Una de les crítiques principals de Luter contra l’Església catòlica va ser la compra d’indulgències que es pagaven amb diners. I tenia raó! Pel Sant Pare viure el Jubileu és, sobretot, una crida a la perfecció, a créixer més en l’amor, a ser més evangèlic. Per això el Papa fa servir una paraula més exacta encara, més que d’indulgència parla de benevolència: “Viure la benevolència de Déu, essent benevolent”. En practicar les obres de misericòrdia vivim un do benèvol de Déu que és la indulgència. Segons l’ensenyament del papa hi ha dos moments de viure el jubileu: un és el tradicional amb el ritual de travessar la Porta Santa i el que segueix. D’aquest se n’ha parlat abastament; però ni ha un altre que cal subratllar ja que no es comenta tant: cada cop que un creient viu personalment una o més obres de misericòrdia rep la indulgència jubilar. Això és nou i revolucionari perquè dóna més importància a la manera de viure que no pas al compliment ritual. I a partir d’aquí podem entendre que el Bisbe de Roma anunciï que la Porta Santa també és la porta de la cel·la dels presos o de l’habitació dels malalts i ancians. Cal que ho tinguem present si som reticents a renovar els conceptes i a contemplar d’una altra manera la Misericòrdia de Déu.
