Hem parlat de la importància del cant, de la Paraula, de la comunió a la missa, avui remarquem el valor de la ofrena.
Des de sempre l’Eucaristia porta a la comunió i a pensar en els que més necessiten la nostra ajuda, d’ací que es faci la col·lecta que vol dir recollir el que cadascú aporta per al bé dels altres. Això que en principi era en espècie es va anar convertint en una ofrena monetària, però mantenint tot el seu valor i significat. Per això es fa la col·lecta: no per un afany de lucre, sinó per fer efectiva la comunió de béns i exercir la caritat.
Avui que tots sabem el que costa tot, els que assistim a l’Eucaristia no ens hauríem de plantejar personalment:
Si el que dono és exponent del que tinc?
Si el gest que faig és sincer encara que el que dono sigui anònim i vagi dins un sobre? Cada setmana trobem sobres buits a les paneres: no cal! Qui ho fa, s’enganya ell mateix! O sobres amb un cèntim o 2… Sortosament també hi ha qui fa el donatiu generosament segons les seves possibilitats.
Si per a mi l’ofrena forma part de l’eucaristia, o és un gest per cobrir l’expedient?
Si ho faig amb recança o dono generosament i de bon grat, pensant en les necessitats de l’Església que ha d’atendre tothom i d’una manera especial els més necessitats.
Si no hauríem d’anar caminant cap a una col·laboració periòdica, independent de si aquell dia vaig o no a missa?