És el missatge que avui ens porta la Paraula de Déu que llegim a la missa. L’acolliment generós d’Abraham a la primera lectura i el de Marta i Maria a l’evangeli.
L’acolliment ens permet donar una mica del que som i tenim, però també enriquir-nos del que l’altre viu i té, del que ens pot donar. És un compartir menjar i veure, preocupacions i neguits però també servei, donació, companyia i joia. És obrir les portes de casa però obrir també el cor, intercanviar paraules, mirades, gestos i, per què no, també silencis. Per acollir ens cal estar atents, amb els ulls oberts i el cor disposat a rebre l’altre i interessar-nos per ell i pels qui estima. I fer-ho com si fos Jesús mateix el qui acollim.
Acollir ajuda el qui és acollit i transforma al qui acull. Dóna vida i ajuda a viure d’una manera diferent. No deixem perdre aquest valor de l’acolliment, avui necessari com sempre.