al damunt mateix de la vila, al cantó de ponent, hi posaria una serra espadada, resseguida de turons amb noms sonors i pintorescos. Des d’allà dalt, veuríeu la vila com la deu veure un ocell, i a l’altra banda, per mica clar que fos el dia, albiraríeu Montserrat, i us semblaria, com passa amb qualsevol muntanya catalana, que no pot ser que no vegeu el mar i que, posant-vos de puntetes, almenys heu de veure la blancor d’una vela…
Envoltaria la vila de petits camps dibuixats i acolorits, a l’estiu, amb blats d’un or rovellat i, a la primavera, amb verds tendríssims…
Mn. Josep Esteve al Programa de la Festa Major de Centelles, 1962