Els textos bíblics que llegim a les celebracions litúrgiques són Paraula de Déu, però les pregàries que diem, no, tot i que expressen la fe de l’Església. Per això, un repte és fer més entenedors els textos litúrgics, perquè l’assemblea concelebrant pregui amb ells, s’hi identifiqui amb la fe que s’hi confessa.
Els nostres textos litúrgics, i això es veu d’una manera especial en les oracions, utilitzen el llenguatge d’una època determinada de la història de l’Església, en la qual encaixaven molt bé, però que ara sovint sonen molt llunyans, tot i que connectin amb la fe dels nostres pares. Per això proposaria de revisar-los a fons, perquè no esdevinguin una barrera innecessària per a la vivència litúrgica del poble de Déu.
El llenguatge litúrgic és un llenguatge performatiu (segons la teoria del llenguatge del britànic John L. Austin) que fa el que diu, com Jesús va fer a l’Últim Sopar. Així doncs, el llenguatge litúrgic ha de recuperar aquesta força significativa, perquè les persones que participen de la litúrgia entenguin que el que s’expressa es realitza, que s’esdevé el que es confessa.
Jaume Fontbona. Els reptes de la Pastoral litúrgica. IV Congrés Litúrgic de Montserrat. 17/4/2015