Trobem avui Jesús assegut a dalt de la muntanya, com un nou Moisès, que presenta la llei nova dels benaurats, els ciutadans del Regne. Cal fer atenció davant del text de les benaurances, tan conegut i valorat. Amb elles Jesús no pretén presentar la pobresa i el sofriment com una benedicció de Déu, com si Jesús hagués dit:
acontenteu-vos com esteu, que ja tindreu després el vostre premi. Al llarg de l’Evangeli no trobarem cap manifestació que avali que la pobresa, les humiliacions i els sofriments siguin un que regal de Déu Pare.
El que Jesús fa en les Benaurances és adreçar-se als pobres i als humiliats i donar-los l’enhorabona, perquè arribava el temps de posar remei als seus mals, perquè Déu suscitarà una multitud d’homes i de dones compassives, nets de cor, pacificadors, que lluitaran a favor vostre. I també, l’enhorabona als qui pel fet de ser compassius, nets de cor i pacificadors, es comprometen en aquesta tasca fins al punt
d’avenir-se a patir pobresa, humiliacions i persecucions, per anar endavant en el servei en favor dels febles.
Qui pren les benaurances en aquest sentit és que ha entès clarament que Jesús no vol que estimem la misèria, ni les humiliacions, ni el sofriment per si mateixos, sinó que són les persones que pateixen a qui s’ha d’estimar. I que l’amor s’ha de convertiren solidaritat i en esforç per superar els obstacles a la seva dignitat. (POC)
