Mentre caminaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells.
Deixem-nos acompanyar per Jesús ressuscitat com els deixebles que van a Emaús. Deixem-nos acompanyar per ell, fem-li un lloc en el nostre caminar. Que ell es faci seu el nostre neguit i que nosaltres tinguem les orelles obertes per escoltar el que ens diu, els ulls atents per descobrir que és ell i el cor disposat a acollir-lo. Deixem que ens acompanyi i faci camí amb nosaltres, ara que es fa tard i estem cansats de viure en l’aïllament, la por i la foscor que provoca la inseguretat d’aquesta crisi.
Ens ajudarà a esvair els nostres dubtes i desesperances i refarà la nostra confiança en el futur, retornarà la llum als nostres ulls i abrusarà els nostres cors perquè canviem la manera de fer les coses, de veure el món, de tractar els germans i de valorar allò que realment té valor per a la nostra vida.
Nosaltres esperàvem… crèiem que tot estava sota control, que érem inviolables i que tot aniria com ho teníem previst. Ara d’això ja fa molts dies, i veiem que el nostre horitzó ha canviat i que ni tan sols tenim clar què passarà demà o la setmana vinent… per això li demanem que es quedi, que entri a casa nostra i segui a taula. I ell ho fa, No ens deixa. De fet no ens ha deixat mai, Potser no el vèiem perquè ens semblava que no el necessitàvem, que ja ens ho fèiem sols… Ara sí, sense ell no sabem avançar i el busquem en la pregària, en la petició i volent estar amb comunió amb ell. I un cop a taula parteix el pa i els el dona. L’Eucaristia que els fa obrir els ulls i reconèixer-lo com aquell que creien desaparegut per sempre. I contents comparteixen amb els altres el que ha esdevingut en el seu camí.