Senyor, Tu ens dius:” Veniu i mengeu, la taula està parada, i en aquesta taula tothom hi és benvingut, ningú no és foraster ni es pot sentir estrany”. Però els qui tan sovint ens alimentem de la teva paraula i del teu pa de vida, a vegades encara vivim d’esquena o oblidats dels nostres germans que pateixen. I tots els qui participem de l’eucaristia no sempre vivim formant un sol cos, perquè cadascú
es preocupa més de si mateix que no pas del bé dels seus germans. O venerem devotament l’Eucaristia mentre oblidem els teus germans, membres com nosaltres del teu cos.
Que la consciència del que encara ens falta ens faci desitjar més intensament la teva misericòrdia i el teu amor, per ser més dignes del que rebem en l’eucaristia.
