Amb joia avui podem tornar a l’església i celebrar-hi junts l’eucaristia. Queda lluny aquell diumenge 8 de març que seria l’últim diumenge que ens podíem aplegar a l’església. Sense pensar-ho ni preveure-ho la pandèmia ens ha confinat a casa i fins avui no hem pogut retornar a l’església i encara amb unes limitacions prou remarcables. Han passat onze setmanes, la Quaresma a mig celebrar, sense diumenge de Rams, Setmana Santa i Pasqua i just avui, festa de l’Ascensió, per tant gairebé al final de la cinquantena pasqual ens retrobem amb joia. Enmig hem deixat persones pel camí, famílies que han patit la pèrdua de familiars sense poder celebrar les exèquies ni acomiadar-los dignament. Tot això ho haurem d’esmenar tan aviat com sigui possible. Però malgrat el sofriment i la preocupació que durant tantes setmanes hem viscut no hem deixat de sentir-nos comunitat i amb els mitjans que teníem, hem intentat estar en contacte, sobretot amb les persones més grans i les que podien trobar-se més soles. Des de la parròquia per telèfon, whatsApp, petits videos, o missatges de veu hem volgut fer-nos presents i mostrar la nostra preocupació a tots. L’Espurna que cada setmana s’ha publicat, no en format paper, per suposat, però sí a la pàgina web de la parròquia, i s’ha enviat als qui ho demanaven, així com el Grup de Difusió Parroquial que es va formar, han estat dos elements més que ens han fet sentir a prop uns dels altres. I haurem de mantenir aquests elements fins que l’estat d’alarma no s’hagi acabat. Esperem que sigui aviat.
Malgrat tot, aquesta crisi sanitària marcarà profundament la manera de fer de les nostres comunitats parroquials i, entre tots, haurem de trobar la manera de viure com a comunitat d’ara endavant. En positiu hem pogut adonar-nos de la importància de trobar-nos, de parlar, compartir, i sobretot celebrar la nostra fe. Hem constatat que no és el mateix seguir l’eucaristia per la ràdio o la televisió que fer-ho en viu, cantant i pregant junts, compartint gestos i signes que ens identifiquen i, per suposat, no en teníem prou de la comunió espiritual sinó que anhelàvem tornar a combregar. Avui ho podem fer, donem-ne gràcies a Déu. A vegades sembla que no s’apreciï prou la missa, però aquest dies n’hem sentit la necessitat i molts frissaven per retornar a les celebracions: Mossèn, quan podrem…, encara no…? són expressions que hem sentit i que ho demostren.
Avui encenem el Ciri Pasqual ja que no vam poder celebrar la Vetlla. Volem que la llum del Crist ressuscitat il•lumini el nou camí que haurem de fer a partir d’ara. I a poc a poc reprendrem les activitats parroquials que han quedat aparcades aquest temps.
També Càritas ha hagut de fer el seu servei de forma diferent aquestes setmanes, però no l’ha deixat de fer, perquè l’acció caritativa és essencial en la comunitat i, més que mai, en aquest temps de crisi. Gràcies a tots els voluntaris que ens hi heu ajudat i a tots aquells que econòmicament heu fet arribar el vostre donatiu a Càritas i a la Parròquia. Necessitem la vostra ajuda i comptem amb la vostra generositat. No podem passar el cistell de les ofrenes a les misses i enterraments, però podeu deixar el vostre donatiu a les caixetes que teniu a l’entrada o sortida de l’església, o fer-lo arribar per a la bústia o ingressar-lo al compte com alguns heu fet. Moltes gràcies
Els que vingueu a missa trobareu les indicacions a l’entrada de l’església i les persones que us orientaran i ajudaran. Estigueu-hi atents i perdoneu les molèsties que puguin sorgir.
