Acabat el temps de Pasqua, la litúrgia segueix amb to festiu i l’allarga amb les solemnitats de la Santíssima Trinitat, Corpus, i el Cor de Jesús que mantenen la resplendor pasqual; i la litúrgia es mou vers un centre cada cop més íntim, com si les celebracions de Pasqua i Pentecosta ens haguessin preparat per entrar més en la intimitat de Déu.
La solemnitat de la Santíssima Trinitat ens ajuda a celebrar Déu Amor i ens anima a adorar-lo amb admiració i gratitud.
En la festa del Corpus contemplem el Cos de Crist, ell mateix ho ha dit: “Això és el meu cos, això és la meva sang”. Un cos ple de ferides, i la mateixa litúrgia ens porta a la festa següent, més fonda, més íntima. Així del Cos de Crist passem al Cor de Crist. Un cor ferit, obert per la llança del soldat.
El dia 12 celebrem la festa del Cor de Jesús i el dia 13 la del Cor de Maria. Maria contemplà com la llançada traspassà el cor del seu fill i ella la sentí en el seu cor. Per això la litúrgia ens presenta la celebració del Cor de Maria al dia següent del Cor de Jesús. En aquestes celebracions contemplem l’amor de Déu manifestat en el Cor de Jesús i en el Cor Maria. Aquesta contemplació ens mou a ser sensibles a l’amor que Déu té a cadascú de nosaltres i així és com som testimonis de fe i de l’amor de Déu.