Demanem als Reis allò que més ens convingui, també el que suposa el nostre esforç: seny a l’hora de despenjar el pi, més seny encara a l’hora de trencar els branquillons i endur-nos-els a casa, seny també en trencar les branques grosses per no fer malbé el terra de l’església.
Agraïm també el que tenim: aquests dies, per exemple, la visita al pi penjat a l’església és un motiu per entrar-hi i observar el contrast entre el silenci contemplatiu del dia d’any nou a la tarda, per exemple, i la moguda dels galejadors el dia del Pi. Aquell dia a la tarda, al llarg de dues hores, hi entraren unes dues-centes persones: pares amb nens, alguns en cotxet, grans i joves. L’admiració, el silenci o la paraula en general en veu baixa, el nom del Pare a l’entrar, el petó al nen Jesús, l’explicació dels pares als petits, la visita al Baptisteri… són elements que van ajudar a assaborir la quietud d’aquell espai i, si ho volíem, la pregària.
Que la màgia del pi ens ajudi també a fer més viva la nostra espiritualitat i a deixar-nos portar per la raó i el seny. Que el retruny de les galejades no eixordi el nostre esperit ni ens tanqui en nosaltres mateixos.