Santa Maria de Vilabertran
constitueix un dels exemples més ben conservats de l’arquitectura de les canòniques regulars medievals de Catalunya.
El conjunt monàstic ha conservat perfectament la disposició de les diferents dependències al voltant del claustre, que van ser construïdes de manera unitària els segles XII i XIII.
L’ església va ser consagrada l’any 1100 i és considerada una veritable obra mestra del romànic, perquè es va fer amb les millors tècniques constructives del momenmt: voltes, arcs i decoracions llombardes. Els elements del conjunt del temple es caracteritzen per la senzillesa i la sobrietat.
Constra de planta de creu llatina, amb tres naus, i un transsepte curt que inclou un absis i dues absidioles. L’edifici segueix els models dominants al segle XI, però alguns detalls ja anuncien fortmes pròpies de l’arquitectura del segle XII.
Al segle XIV els vescomtes de Rocabertí, senyors de Perelada i família protectora de la canònica, van construir dins l’església la capella familiar, on actualment es troba la creu processional d’orfebreria gòtica més gran de Catalunya. Els elements arquitectònics i les decoracions d’aquest espai ens remeten a u n estil plenament gòtic .
Trobareu més informació al tríptic de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de Gen.Cat
