El cristianisme, que està arrelat en la tradició bíblica, descobreix Déu en els esdeveniments quotidians de la vida. Els jueus i després els cristians senten l’actuació de Déu no com una casualitat, sinó que el reconeixen present i guiant la història, que arriba a la seva plenitud amb la redempció de Jesús. És en la litúrgia que s’actualitza la redempció i es realitza el misteri de la salvació avui i ara.
El calendari litúrgic segueix l’ordre cronològic de la vida de Crist, es comença per l’Advent,després Nadal, Epifania, Baptisme de Jesús, i el temps ordinari, que no vol dir que no sigui important, ja que cada diumenge celebrem la resurrecció de Crist. Com diu el Concili Vaticà II: “El diumenge és la festa primordial. No s’ha d’avantposar a cap altra solemnitat, a no ser que realment sigui de gran importància, ja que el diumenge és el fonament i el nucli de tot l’any litúrgic .”
El calendari litúrgic no prescindeix del calendari anual, sinó que està situat dintre el seu marc, per això celebrem unes festes sempre en la mateixa data, i d’altres no. Per exemple la solemnitat de la Pasqua i les celebracions relacionades amb ella: Quaresma, Pentecosta, Ascenció, Corpus… El motiu que fa que la Pasqua cristiana cada any canviï de data és per la relació que té amb la Pasqua jueva i se celebra el diumenge després de la primera lluna plena de primavera.
Diumenge vinent començarem l’Advent i estrenarem un nou any litúrgic.