Som a un pas de començar la Quaresma i la Paraula de Déu d’avui ens hi prepara. Tota ella és una invitació a viure en profunditat la nostra fe i reflectir-la en la vida. Continua com diumenge passat amb : Us van dir, doncs jo us dic… fer un pas més. Hem de voler-nos superar sempre, també en la fe i mirar que aquesta es reflecteixi en la nostra vida. I avui no deixa de ser punyent la proposta de Jesús que, fins i tot, ens costa una mica de pair-la: “No us hi torneu, quan us fan mal” o “Para l’altra galta” o “ dóna-li també el mantell, o no et desentenguis de qui et vol manllevar”… I ho rebla amb “Estimeu els enemics, pregueu pels qui us persegueixen”. Quina lògica tan diferent de la que estem acostumats a sentir i que potser sovint practiquem!
I tot aquesta paraula de Jesús que ens desconcerta va precedida per la primera lectura del llibre del Levític: això pla havia de ser sorprenent en aquells inicis de la història de la Salvació quan Déu diu a Moisès: no tinguis malícia ni rancúnia en el teu cor als teus germans, no et vengis… estima els altres com a tu mateix. De “l’ull per ull” hem de passar a la misericòrdia, el perdó i la comunió. És ben sorprenent també aquesta filosofia de vida quan sovint el que predomina és el: torna-t’hi, tu més… no el planyis…