Divendres vinent, 19 d’agost, serà el dia de la sortida d’estiu. Cada any s’ha volgut que la sortida sigui per conèixer llocs i persones, espais singulars, relacionats amb el nostre Credo: Centcelles ens permetrà conèixer el passat, les circumstàncies d’una vil·la i mausoleu vinculada amb les primeres comunitats cristianes. Pels investigadors, no és casual que el poble que li és més proper s’anomeni Constantí. La visita a Reus, ens portarà primer a la parròquia de Sant Joan Baptista. Una oportunitat pel contacte i intercanvi amb altres realitats de vida pastoral.
Tancarà la tarda, la visita al monestir de les Clarisses. La visita al cenobi reusenc permetrà apropar-nos a una comunitat femenina fundada per Santa Clara, seguint l’exemple de Sant Francesc d’Assís, però amb les seves especificitats (com la vida de clausura). Les Clarisses són un orde important a Catalunya. Potser no sabreu que ben a prop de Reus, a Tarragona, fins la Guerra del Francès, hi havia hagut un importantíssim convent de clarisses, situat sobre el balcó del mar, tocant la muralla, que desaparegué víctima d’un bombardeig, un setge salvatge i al final, el turisme: sobre les seves ruïnes ara hi ha l’Hotel Imperial Tarraco. Les clarisses de Reus continuen el seu testimoni i donen aixopluc a algunes de les sobrevivents que tenien cases a altres poblacions catalanes.
Fent algunes preguntes a la germana M. Teresa Pujal que és filla de Centelles, i gràcies a la seva predisposició podrem visitar-les, hem pogut saber que el seu: “és un convent construït el 1983, fruit de la fusió de dues comunitats de clarisses (Reus i Tarragona), que van tancar els seus dos monestirs per tal de fer-ne un de nou, a la ciutat de Reus, al costat del santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia. Actualment, la comunitat esta formada per 13 germanes, vivint l’estil de vida que va iniciar santa Clara d’Assís.”
Si visiteu el seu bloc –clarissesreus.blogspot.com-, veureu que promocionen bastant les seves galetes. La germana Pujalt ens explica que “aquesta feina dels dolços, que en alguns monestirs es fa des de temps immemorial, nosaltres la fem des de fa només un any i mig. Havíem treballat en altres coses abans (planxar roba, brodar, sorgir, fins i tot feines de tipus informàtic, altres feines esporàdiques…) fins que ens vam quedar sense feina una llarga temporada. Aleshores, ens vam plantejar buscar una feina que poguéssim organitzar nosaltres mateixes, i ens va sorgir la idea de fer dolços. I així estem des del desembre de 2014. Quan vingueu, si voleu, us ho podem explicar amb més detall. De moment, els venem al monestir, en una botiga de Reus i a la botiga de la catedral de Tarragona. Esperem anar ampliant el mercat poc a poc”. A més, ens explica que tenen “un hort on hi ha, sobretot, molts arbres fruiters (tarongers, llimoners, mandariners, ametllers, oliveres, pruneres, pereres, parres, nesprers). Això és per al consum propi, ja que la producció no és molt gran.
A tot això s’hi ha d’afegir el manteniment de la casa i, evidentment, totes les estones de pregària comunitària i personal”. Estem segurs que la visita ens donarà una dimensió més clara i ampliada de la seva comunitat.