Hi farem tres tendes, tres cabanes, dèiem diumenge passat. No al desert, sinó a la muntanya, de bé que hi estàvem!
Avui les contemplem al desert. I són signe de pas, d’acolliment, de trobada, de senzillesa, d’escalf per continuar el camí. La tenda, haima dels habitants nòmades del desert, sostinguda per un pal vertical, amb una coberta de tela o pell de camell, fixada al terra però fàcil de fàcil de muntar i desmuntar, perquè pugui fer el servei quan calgui. Espai de repòs per agafar forces i seguir avançant. La tenda ens desvetlla una actitud activa i atenta, sense instal·lar-nos allà on som, sinó maldant per donar fruit a cada moment i no fer com la figuera de l’evangeli que ocupa la terra i no dóna fruit. El fruit que el Senyor espera de la nostra vida..